Arribats a aquest punt del semestre és ja el moment de valorar les pràctiques. Com que les he realitzat al mateix centre que les que vaig fer al Pràcticum I, partia d'un ampli coneixement del funcionament general de la institució, la qual cosa m'ha permès, en aquest segon període, poder aprofundir molt en el dia a dia del treball del centre focalitzant la meva atenció en aquells aspectes que considero més importants per al meu creixement com a futura professional de la psicopedagogia.
He de dir que el centre de pràctiques, en aquest sentit, m'ha facilitat molt les coses, ja que des del primer moment m'ha tractat com una més de l'equip de professionals del centre i m'ha fet sentir útil i còmode.
Fins ara, a més de crear el meu projecte de disseny i de desenvolupament d'una pràctica educativa relacionada amb l'educació emocional, he tingut l'oportunitat d'actuar directament amb els infants i obrir la meva visió de la intervenció dins dels contextos no formals. Malgrat això, penso que aquest ha estat un dels aspectes que m'ha costat més de compartir, ja que m'he trobat dins d'uns institució emmarcada, com he dit anteriorment, dins de l'educació no formal, concretament, en un programa extraescolar (un centre obert) on la major part de la població que s'hi atén són infants en situació de risc. És per aquest motiu que els professionals del centre consideren que l'espai que se'ls ofereix ha de ser un espai on els infants puguin canalitzar les seves emocions, generades per un seguit de factors, la majoria familiars, que els provoquen, generalment, conductes disruptives. Però aquest canalitzar deixa la porta oberta a una dinàmica molt diferent a la formal (que és en la que jo treballo i en la meva opinió no la considero opressiva ni excessivament restrictiva) la qual és molt més permissiva i on el llindar de tolerància de certes conductes poc agradables és, per a mi, massa elevat, ja que crec que hi ha uns límits, sobretot els referents al respecte cap als altres, que no s'haurien de tolerar. Sí que crec que, malgrat aquesta permissivitat per mi excessiva, el centre fa una bona feina, ja que utilitza molt el reforç positiu, el qual considero que és beneficiós per als infants i que a la llarga comporta millors resultats que els càstigs. A més, des del centre, penso que es fa un esforç per aplicar tècniques que s'allunyin d'aquests càstigs, però que permetin una modificació de la conducta per aconseguir millors resultats en tots el àmbits, com per exemple el temps fora.
Pel que fa al meu projecte de pràctiques, penso que he fet un gran esforç per documentar-me, tant a nivell de coneixement de la institució en si com de l'educació emocional i de la psicopedagogia d'aquesta. Precisament, vaig decidir centrar les meves pràctiques en aquesta temàtica després d'haver analitzat l'entitat i d'haver detectat algunes mancances, una de les quals és la necessitat de desenvolupar la intel·ligència emocional dels infants. Així, penso que per la meva banda, he pogut aplicar alguns dels coneixements adquirits al llarg de la carrera i altres que he interioritzat a través de la recerca d'informació i les hores presencials que he fet dins de l'entitat i; per al centre, els he pogut servir d'algun tipus d'ajuda en el desenvolupament d'una pràctica educativa força necessària. Per tant, crec que he intentat reconèixer la situació psicopedagògica que es dóna al centre, a més d'identificar i establir uns objectius realistes a través dels quals he pogut dissenyar una programació d'activitats encaminada a desenvolupar la temàtica plantejada. Si bé és veritat que, després d'haver rellegit en els apunts de l'assignatura que en els contextos no formals i, en aquest cas, els extraescolars s'ha de fomentar també el descans i la diversió, penso que la meva programació potser no posseeix tota la qualitat que hauria de tenir, ja que, en la seva aplicació podria haver causat més motivació i engrescament del que finalment ha tingut. He de dir, però, que mentre l'anava desenvolupant sempre he tingut en ment defugir de les pràctiques acadèmiques habituals (que és en les que estic més habituada per la meva feina) per cercar totes aquelles dinàmiques i activitats que poguessin ser més engrescadores i poguessin motivar als infants, alhora que els poguessin enriquir, i crec que potser no ho he aconseguit del tot (si voleu, podeu veure la valoració de l'aplicació de la programació dissenyada en l'entrada del 24/05/2015)
En resum, tot i que pel camí he hagut de superar petites dificultats, faig una valoració força positiva de les meves pràctiques i del projecte d'intervenció que he dut a terme.
