L'enfocament cognitiu-conductual va néixer amb el Dr. Alber Ellis, el qual va iniciar un nou corrent terapèutic conegut amb el nom de Teràpia Racional Emotiva Conductual.
Posteriorment, el Dr. Aaron T. Beck va iniciar una nova proposta anomenada Teràpia Cognitiva. Aquestes i altres corrents com la Teràpia dels esquemes i l'aprenentatge social d'Albert Bandura formen el que avui dia es coneix com a perspectiva cognitiva-conductual.
Aquest enfocament és una manera d'entendre com pensa un individu sobre si mateix, sobre altres persones i sobre el món que l'envolta i com tot el que fa afecta el seus pensaments i sentiments.
Quan parlem del terme cognitiu ens referim als pensaments racionals, als pensaments automàtics, a les creences i als esquemes cognitius inconscients. Amb el terme conductual ens referim als comportaments que es deriven de les emocions i de les cognicions.
D'aquesta manera, la resposta emotiva o conductual davant d'una situació o estímul està mediada pel procés de significació o avaluació en relació als objectius, metes o desitjos de cada persona. És a dir, els canvis de conducta depenen de la influència de l'estat fisiològic actual de l'organisme, la història de l'aprenentatge de la persona, la seva situació ambiental i la seva diversitat de processos cognitius.
Això és així, ja que, com citen Rodríguez. L y col. (2002) de Kendall y Norton (1988):
a) L'organisme humà respon a les representacions cognitives del medi.
b) Les representacions cognitives estan relacionades amb l'aprenentatge.
c) La major part de l'aprenentatge humà es comunica cognitivament.
d) Els pensaments, sentiments i les conductes són causalment interactives.
Així, degut a aquesta interacció la intervenció cognitivo-conductual ha d'incidir en els diferents àmbits que fan que la resposta sigui una o una altra per tal de millorar la qualitat d'aquestes respostes i per millorar l'estat de la persona.
La intervenció cognitivo-conductual també es coneix com esquema A-B-C on:- "A" representa els esdeveniments de la vida
- "B" representa les creences, les imatges i els pensaments. Fa de mediador entre "A" i "C".
- "C" representa les conseqüències emocionals o conductuals que defineixen un problema.
Per tant, quan s'intervé amb infants des d'aquest model d'intervenció s'intenta, a través de diferents tècniques, que siguin capaços de raonar sobre els seus problemes de conducta per aconseguir modificar-la.
Des d'aquesta perspectiva es considera que l'aprenentatge és un procés a través del qual s'adquireixen noves habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció i l'observació.
Algunes tècniques de modificació de conducta són:
- Teràpia assertiva
- Economia de fitxes
- Reforçaments positius
- Reforçaments intermitent
- Reforçament negatius
- Relaxació
- Autocontrol
Orjales, I., Polaino, A. (2010). Programa de Intervención Cognitivo-Conductual para Niños con Déficit de Atención con Hiperactividad. Madrid: Editorial Cepe.
Per Natàlia Capdevila
Disponible a:
http://www.siquia.com/2013/04/que-es-la-terapia-cognitivo-conductual/
La terapia
cognitivo‐conductual (TCC)
Per Sociedad Española de
Psiquiatría (SEP) i Royal College of Psychiatrists
Disponible a:
La construcció de casos.
Tècniques d'intervenció (Mòdul 4). En Alteracions greus de
la conducta en entorns educatius. Diversos autors. PrisMa
formació psicopedagògica.
Disponible a:
Modelos de intervención
psicopedagógica
Per licenciado Nils Pacherres Ganoza. Maestrante en
Psicopedagogía Cognitiva.
Trujillo-Perú. 17 de diciembre del 2006.
Disponible a:
Presentació AuthorStream Albert
Ellis
Disponible a:
Programes de reforç educatiu als centres oberts i diaris
Disponible a:
https://prezi.com/ijlwn-jf-ksx/copy-of-els-programes-de-reforc-educatiu-als-centres-oberts-i-diaris/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada