ACTUACIONS

Des de la meva perspectiva personal, penso que a l'Espai de la Infància es fa un gran treball, ja que, tot i que, els infants hi van a fer els deures l'actuació que es fa amb ells va molt més enllà d'un simple reforç escolar.

La meva tutora té molt clar aquest aspecte i, sempre que detecta que algun infant té alguna necessitat, fa el possible per trobar-hi una solució. Així mateix ho fa quan s'esdevé algun conflicte entre els infants.

Durant el temps que porto fent pràctiques a l'Espai de la Infància, penso que he pogut aprendre bastant. Jo treballo com a mestra, de manera que, des de la meva visió del món de la docència dins d'un entorn formal, considero que l'escola és un context força més repressiu quan es produeix alguna falta de comportament, que no pas un context d'educació no formal com l'Espai de la Infància, el qual és un entorn molt més flexible i constructor i generador de bones conductes a partir d'estratègies i intervencions que fan que aquesta, poc a poc, es vagi modificant. Crec que la meva tutora, sap dur a terme una actuació molt individualitzada i molt enfocada a establir vincles, els quals provoquen que cada infant se senti còmode per expressar com se sent i, a partir d'aquí, poder contribuir a millorar el rendiment escolar de cadascun d'ells i fomentar la seva autonomia i responsabilitat.

Una de les actuacions que m'ha cridat l'atenció i que considero molt positiva i efectiva és una que la meva tutora va posar en pràctica una tarda en què la Di va estava molt desbordada i exaltada. Ella, en comptes de cridar-li l'atenció com potser hagués fet jo, va agafar un full i va construir-hi una graella en què va apuntar el nom dels infants i el d'ella mateixa per tal d'anotar-hi les vegades en què algú cridava, insultava o faltava el respecte als companys, tenia moments de desesperació, etc. La mateixa tutora va anotar-se en alguna de les caselles i va fer que cadascun dels infants s'anotés quan feien algun dels aspectes esmentats anteriorment (o que els companys anotessin el que feien els altres). Va ser una estratègia que va donar molt bon resultat, ja que els nens i les nenes s'ho van prendre molt seriosament i eren capaços d'apuntar-se cada vegada que trencaven alguna de les normes escrites. Va ser una eina que es va fer servir durant uns dies i per diversos grups dels que assisteixen a l'Espai de la Infància a fer els deures, però al cap d'unes setmanes es va deixar de fer no sé ben bé per què...

Una de les altres actuacions que m'ha cridat l'atenció és una que va explicar el referent del grup de dinàmiques de valors. Va comentar que, moltes vegades, quan algun infant està enfadat i descontrolat és adequat parlar-li de la mateixa manera com ho fa ell, per tal que noti que no es tracta d'una persona molt allunyada a ell o ella sinó que es tracta d'algú que comparteix un mateix llenguatge i, que per tant, hi pot parlar amb més facilitat, creant així un petit vincle.

Finalment, una altra intervenció important que es fa a l'Espai de la Infància durant el dia a dia i de la qual he après i penso que l'aplicaré en la meva vida docent és el d'abordar els conflictes o les discussions des del pla emocional i afectiu. És a dir, en comptes de renyar o castigar als infants (encara que es tracti de faltes una mica greus), intentar dialogar amb els infants a partir dels sentiments que els han fet actuar d'una determinada manera o dels que han pogut provocar a l'altra persona (posant-se en el lloc de l'altre).

El referent de l'Espai de la Infància del grup de dinàmiques de valors davant d'un cas d'una nena que li va faltar el respecte va actuar, més o menys, de la manera següent:

Amb to serè i tranquil va dir: "M'has fet sentir malament. Jo t'estava parlant sense cridar i tu has començat a cridar. Em podries dir això mateix d'una manera en la que no em sentís malament?" I la nena, poc després, li va dir allò que li feia tanta ràbia, de manera més adequada.