Treball multidisciplinari

Aquesta setmana, a l'Espai de la Infància, després de les sessions d'intervenció directa amb els infants, els alumnes en pràctiques de la branca de la psicologia i de la psicopedagogia vam poder gaudir d'una xerrada molt interessant per part d'una psicòloga, la qual treballa per CaixaProinfància, a més de tenir una consulta privada.
Vam poder gaudir de les seves explicacions perquè des de CaixaProinfància, s'han assignat unes hores de teràpia psicològica a alguns infants de l'Espai de la Infància que es creu que ho necessiten.
La psicòloga en qüestió, el cursos anteriors, havia treballat a l'Espai de la Infància, per la qual cosa és coneixedora de molts dels infants del centre. D'aquesta manera, des de la seva percepció i de l'avaluació que han fet els dos educadors i referents del centre, han assignat els casos que són susceptibles de ser tractats psicològicament. Es pot veure, doncs, que hi ha una relació molt estreta de col·laboració entre els diferents professionals per donar una resposta el més ajustada possible a les necessitats de cada infant.
De tota manera, més enllà, dels propis casos, la psicòloga ens va explicar, breument, ja que no vam disposar de molt temps, la seva manera d'exercir la seva professió.
La seva intervenció està emmarcada dins de la perspectiva congnitivo-conductual* (la mateixa en la que es basa la intervenció a l'Espai de la Infància). Des d'aquesta perspectiva es creu que l'actuació dels individus segueix el patró següent:

D'aquesta manera, la intervenció ha d'incidir en els diferents àmbits que fan que la resposta sigui una o una altra per tal de millorar la qualitat de les respostes.

Per fer-ho, la psicòloga ens va explicar que, en primer lloc, cal fer una bona avaluació de tots els contextos en què intervé l'infant. Així, es fa una primera entrevista semiestructurada amb la família, amb el propi infant, amb l'escola i amb altres serveis, en el cas que també hi intervinguin. En aquestes entrevistes és molt important copsar els antecedents de l'infant des del moment de la gestació, ja que qualsevol factor pot ser la causa de les respostes actuals de l'infant. En segon lloc, es passen una sèrie de tests i qüestionaris a cadascun dels agents abans esmentats, els quals complementen la informació recollida en les entrevistes. Totes aquestes informacions són recollides, començant pels aspectes més generals fins a arribar als més específics, per la psicòloga per fer-ne, posteriorment, un anàlisi funcional. Aquest anàlisi ella l'organitza en un quadre de doble entrada, el qual dóna una visió de conjunt del cas i serveix com a instrument per a poder començar a plantejar la intervenció.

Cal dir, però, que a mesura que es va desenvolupant l'avaluació la psicòloga té la flexibilitat per decidir si cal aplicar un test o un altre, si n'ha de fer algun de complementari, si cal alguna altra reunió amb alguns dels agents o, entre d'altres, decidir la quantitat de sessions necessàries per aplicar els diferents instruments d'avaluació.

Dit això, en tercer lloc, la psicòloga fa una devolució de l'avaluació a la família en la qual planteja els objectius d'intervenció i les sessions aproximades que caldrà emprar, tant amb el propi infant com amb la família, si escau. Generalment, com que es tracta d'una intervenció que busca modificar els contextos en que està immers l'infant per millorar les seves respostes, les famílies s'han de comprometre a millorar les seves pautes educatives gràcies a les propostes fetes per la psicòloga.

  

* En properes entrades, faré una aproximació més profunda a aquesta perspectiva.